2008TOU30269

 !
"# " #!$
%&
 !""
! !#$%&#'!&#!(!""
) *)+
) '!&*)( 
, $!&#-$))'( 
##!$
#'#'$ !"#$%& !'
#(")'*"$$#! &#($
+"" !)*
+,-.,,/
$01
#&!# (#2-23
#011
013

Agra¨ıments
Sovint, comencem grans projectes sense saber molt b´e on ens fiquem. El doctorat
´es un cas t´ıpic d’aquesta mena de projecte. Durant els estudis previs, l’estudiant viu
a ritme d’ex`amen en un marc for¸ca controlat. En aquest ambient no hi ha massa lloc
per a la sorpresa. Amb una mica de disciplina, no ´es massa dif´ıcil anar superant les
diferents tandes d’ex`amens.
No obstant, el m´on de l’investigador ´es molt diferent. L’investigador intenta res-
pondre a una pregunta que, sovint, no est`a ben formulada, ja que ning´u no sap quin
ser`a el resultat de la recerca iniciada. Aix´ı, la tesi esdev´e un cam´ı for¸ca sinu´os que
comen¸ca en el bosc de la desorientaci´o, passa pels prats de la tranquil litat i el gaudi
i acaba amb una escalada al cim de les muntanyes punxegudes, la culminaci´o de la
qual, ´es una experi`encia fant`astica, malgrat la duresa de l’ascensi´o.
Aix´ı doncs, abans de comen¸car un doctorat, l’estudiant est`a sovint preparat per
quelcom molt diferent a la recerca. Despr´es d’un entrenament al roc`odrom, aquest es
veu obligat a fer la travessa de l’Him`alaia, sense transici´o. El resultat ´es que, al cap
d’un temps d’haver comen¸cat l’aventura, un s’adona de que moltes coses no encaixen,
s’adona de que all`o que un fa no ´es exactament all`o que imaginava que faria i, en
conseq¨u`encia, acaba fent-se tota mena de preguntes existencials, per qualificar-les
d’alguna manera.
´
Es en aquest punt on l’entorn esdev´e clau. Les persones que acompanyen l’estu-
diant en el seu viatge tenen una influ`encia molt m´es poderosa del que, probablement,
s’adonen. Quan el dubte omple una persona, un petit comentari motivant, un acla-
riment sobre un concepte o, fins i tot, un bon sopar, poden tenir conseq¨u`encies inau-
dites. De cop, els dubtes s’esvaeixen, les coses es veuen m´es clares i la m`aquina torna
a funcionar en ple rendiment. Afortunadament, en el meu cas, he estat acompanyat
per persones que han tingut una influ`encia molt positiva sobre mi, fet que mai no
podr´e agrair prou.
Aquesta tesi s’ha desenvolupat al Centre National de Recherches M´et´eorologiques
(M´et´eo-France), al qual d´ono les gr`acies per haver acceptat finan¸car el meu doctorat
i haver cregut en les meves possibilitats. Especialment, vull donar les gr`acies a Jo¨el
Noilhan, el cap del grup de meteorologia de mesoescala, i als meus directors de tesi :
Eric Martin i Florence Habets.
Per realitzar una tesi en condicions ´es important tenir una bona relaci´o amb el
director. Per`o aix`o no sempre ´es f`acil, tots sabem com de dif´ıcils poden arribar a ser
les relacions humanes. Per sort, jo no nom´es he tingut un bon director, si no que n’he
tingut dos. La meva relaci´o amb n’Eric i na Florence ha estat excel lent, malgrat la
dist`ancia que separar Tolosa de Fontainebleau, i aix`o, sense cap mena de dubte, ha
1

2
facilitat molt les coses. Els tres hem format un bon equip, motivat i ben enfocat. Estic
segur que continuarem treballant aix´ı de b´e durant els propers anys.
Per`o al CNRM hi he trobat a moltes m´es persones que han influ¨ıt en major
o menor grau en aquesta feina. Especialment, vull agrair a Claire, J´ulia, Hannah,
Joaqu´ın i Tomislav les hores que han dedicat a escoltar-me. Als companys de la
comida espa˜nola els vull agrair els alegres dinars que hem compartit cada dimecres,
a tots els participants de la pause caf´e de cada mat´ı els vull donar les gr`acies per
les sempre animades discussions i, finalment, vull agra¨ır tamb´e les agradables estones
passades amb els diferents companys de despatx que he tingut durant aquests anys.
El CNRM t´e moltes virtuts cient´ıfiques, que no cal comentar en detall. El que s´ı que
cal comentar ´es la sort que tenen les persones que hi treballen de viure a la ciutat de
Tolosa de Llenguadoc. No negar´e que, al principi, la integraci´o a la ciutat em va costar
una mica m´es del que esperava, per`o, francament, quan m’hi vaig adaptar, aquesta em
va oferir molt bones estones. Els nombrosos petits bons restaurant han perm`es que
hagi menjat tan b´e com probablement no ho torni a fer en el futur, al mateix temps
que tenia agradables discussions, per exemple, amb els amics del CESBIO. El Garona
´es un riu majestu´os i les tardes de diumenge passades a la seva vora, estirat a la gespa
o conversant amb els meus amics, han estat encara millors que la bellesa del propi riu.
Per`o, evidentment, la ciutat no seria res sense els seus habitants, que fan de la festa de
la m´usica una experi`encia inoblidable i que possibiliten l’exist`encia d’una comunitat
esperantista molt din`amica que m’ha perm`es passar molt bones estones lluny de les
dificultats de la tesi. Dankon !. No obstant, malgrat l’experi`encia tan positiva, als
tolosans nom´es els he d’estirar les orelles per una cosa : per haver deixat de parlar
la llengua dels seus avis, tot abocant la llengua occitana cap al punt de no retorn
que, probablement, ja ha sobrepassat. No ´es f`acil veure com la Carri`era d’Alfaro ha
estat transformada en Rue Pharaon per la dura maquin`aria homogeneitzadora de la
Rep´ublica.
Aprofitant que parlem de lleng¨ues, he de demanar perd´o a les persones que s´on
sensibles a la qualitat de la lleng¨ues francesa i anglesa. He fet tot el possible per
escriure aquest manuscrit el millor possible i, per sort, els meus directors han estat
uns grans ca¸cadors de faltes d’ortografia i de sintaxi. No obstant, ´es probable que al
lector que t´e el franc`es o l’angl`es com a llengua materna li facin mal els ulls en veure
la meva prosa. Demano disculpes.
Els `exits personals, sempre tenen arrels que arriben molt enrere en el temps. Aix´ı,
he de donar les gr`acies als meus pares, als meus avis i a tota la fam´ılia en general.
El fet que hagin creat un entorn tan procliu al desenvolupament de la curiositat i del
q¨uestionament ha estat clau. Si de petit no hagu´es sentit les converses que vaig sentir,
pot ser mai hauria escrit aquestes l´ınies.
Per`o aquests `exits tamb´e es projecten en el futur. L’experi`encia tolosana quedar`a
en el meu record com la porta que ha obert la possibilitat de construir un futur al
costat de na Mar´ıa del Carmen. Aquest ´es, vertaderament, el principal `exit d’aquests
anys.
Finalment, ja per acabar, vull donar les gr`acies a en Serge Chauzy, na Carme
Llasat, en Roger Moussa i n’Eric Gaume per haver estat membres del tribunal davant
del qual vaig defensar la tesi, dia 10 de desembre de 2008, i per haver possibilitat que

3
la defensa es convert´ıs en una conversa sobre hidrologia extremadament enriquidora.
Merci `a tous !