Autor: ÉLISABETH CAUCHETIEZ Treball de Recerca Doctorat de les Arts Escèniques

Autor: ÉLISABETH CAUCHETIEZ
Treball de Recerca
Doctorat de les Arts Escèniques
Facultat de filosofia i lletres – U.A.B.
El Théâtre de La Mie de Pain, un
exemple del teatre de l’actor-creador,
1978-1990, creacions i trajectòria dins
el panorama del teatre europeu
del moment.
Any d’elaboració: 2009

Théâtre de la Mie de Pain, Pàgina 1 de 196
“On peut systématiquement, à l’abri de tout délire,
travailler à ce que la distinction du subjectif et l’objectif perde de
sa nécessité et de sa valeur”
André Breton
Arcane 17 (1)
Notes: (1) BRETON André, Arcane 17, Pauvert, Paris 1971, p 154

Théâtre de la Mie de Pain, Pàgina 2 de 196
ÍNDEX
• INTRODUCCIÓ ...................................................................... p 4
El THÉÂTRE DE LA MIE DE PAIN
una experiència il·lustrativa.
1. La trobada d’una forma teatral i del seu públic.
2. L’anàlisi dels espectacles: un eina per descobrir
l’emoció col·lectiva.
3. Fer de l’experiència subjectiva un objecte d’observació.
4. Què és el teatre de l’actor-creador?
5. La crítica del moment subratlla els límits de la creació col·lectiva.
•
1. FONAMENTS HISTÒRICS I SOCIOLÒGICS DEL
THÉÂTRE DE LA MIE DE PAIN.................................. p 14
Un conjunt de circumstàncies favorables
1.1. L’ètica d’una escola.......................................................... p 14
1.1.1. El pensament de Charles Dullin
1.1.2. L’Escola tal com la vàrem conèixer
1.1.3. El projecte de taller d’Yves Kerboul i la motivació
dels alumnes
1.2. De l’humanisme de la festa a la creació
d’una indústria cultural...................................................... p 22
1.2.1. L’estat d’esperit de la generació següent al Maig ‘68
1.2.2. El gran interès polític per “l’Action Culturelle”
1.2.3. Avignon 1981: el canvi d’orientació del Partit
Socialista al poder. De la consagració de les formes
que vénen de l’animació cultural a la creació de la
indústria cultural.
• 2. ANÀLISI DE LES PROGRAMACIONS DELS
FESTIVALS I GIRES ........................................................ p 38
“L’enfocament dels desitjos” del públic.
2.1. Qui programa La Mie de Pain?.......................................... p 38
2.1.1. Varietats i contrastos
2.1.2. França: els organismes de programació
2.1.3. Estranger: els organismes de programació
2.2. Algunes personalitats importants..................................... p 48
2.2.1. Peter Bu, André Gintzburger
2.2.2. Pierre-Jean Valentin, Peter Baumgart,
Ricard Salvat, Franck Marest, Jean-Luc Trotignon

Théâtre de la Mie de Pain, Pàgina 3 de 196
2.3. Les companyies que comparteixen la cartellera................ p 53
2.3.1. Retrat d’algunes companyies que comparteixen la
cartellera de teatre al carrer
2.3.2. Retrat d’algunes companyies que comparteixen la
cartellera dels festivals de mim
2.3.3. Retrat d’algunes companyies que comparteixen la
cartellera als teatres
2.4. Tendències estètiques del moment ?.................................. p 65
• 3. RECEPCIÓ DE LA CRÍTICA....................................... p 68
Els límits de la creació col·lectiva
3.1. Qui escriu sobre La Mie de Pain ?....................................... p 68
3.2. Com s’escriu sobre La Mie de Pain ?.................................. p 74
3.3. Què s’escriu sobre La Mie de Pain ?................................... p 81
• CONCLUSIÓ.................................................................. p 84
Creació col·lectiva i l’actor abans que res
1. Simptomàtic: els llocs d’assaig no són llocs institucionals
dels organismes culturals.
2. El fals problema del líder del grup i el problema real de l’escriptura
3. Perspectives.
ANNEX........................................................................................... p 88
Carta de Catherine Mouchet, Dossier de Gilbert Épron, Entrevista amb
Robin Renucci, Testimoni de Marie-Noèle Bordeaux, Pàgines Web
André Gintzburger. Testimoni de Jean-Marc Molinés, Fotos personals
dels espectacles.

Théâtre de la Mie de Pain, Pàgina 4 de 196
INTRODUCCIÓ
El THÉÂTRE DE LA MIE DE PAIN
una experiència il·lustrativa.
El Théâtre de la Mie de Pain va ser una experiència teatral que va il·lustrar un
moment de la història del teatre europeu.
Vaig formar part del grup Théâtre de la Mie de Pain des del setembre del 1979 al
febrer del 1989.
Del setembre 1979 al gener 1985, hi vaig participar amb dedicació exclusiva, com a
co-autora dels tres espectacles de creació col·lectiva del moment, i com a actriu en
totes les gires i actuacions. A més, compartia amb la companya, la Marie-Noèle
Bordeaux, les tasques de relacions públiques, és a dir, érem les responsables del
contacte amb la premsa i amb els programadors de les sales i teatres, i de la
necessària coordinació amb el nostre agent artístic, el senyor André Gintzburger.
El Grup havia repartit les diferents tasques inherents al seu bon funcionament i cada
actor i actriu n’assumia una: Léa Coulanges, la comptabilitat; Gérard Chabanier, la
gestió del material i del vestuari; Gilbert Épron, la concepció i construcció dels
elements escenogràfics; Laurent Carouana, el transport i les subvencions; Jean-
Marc Molinès i Philippe Barrier, la tècnica de llum i so.
Els tres espectacles creats que llavirs teníem en cartellera eren:
- “Blanche-Neige au royaume de Fantochie”, espectacle de carrer estrenat al maig
del 1980, davant del Centre Beaubourg i al Forum des Halles de París.
- “Séance-Friction“, espectacle burlesc gestual, estrenat al novembre del 1981, al
Théâtre de la Cité Universitaire Jean Zay a la ciutat d’Antony.
- “Seul ... Les requins !”, espectacle còmic d’estètica decadent, estrenat al juny del
1984 al Centre Cultural des Salorges a Noirmoutier.
Tots els espectacles de la Companyia van ser dirigits pel senyor Yves Kerboul,
iniciador del projecte. Com a professor a l’Escola Charles Dullin, havia iniciat l’any
1977 un taller formatiu per als alumnes de l’última promoció que volien aprofundir en
la tècnica de la màscara, realitzant posteriorment un espectacle de carrer. Els actors
i les actrius que vàrem entrar al setembre 1979 en el nou taller vam constituir el nucli
del Théâtre de la Mie de Pain.
Al gener 1985, desprès d’una difícil crisi existencial tant personal com professional,
vaig traslladar-me a Girona i des d’aleshores vaig assumir exclusivament els meus
papers de “Huguette Grue“ i “Ginette Boudache” a “Séance-Friction” i
“Seul ... Les requins !” respectivament. De fet, la majoria de les actuacions eren de
“Séance-Friction”.
Aquest espectacle va tenir un èxit rodó i en 10 anys de funcionament vam arribar a
comptabilitzar al voltant de 1000 representacions.
Cal remarcar que, com més actuàvem, més virtuosisme d’interpretació adquiríem els
actors i les actrius. Com a intèrprets, havíem incorporat a la perfecció tant el ritme de
l’obra com la complicitat a l’escenari i destacàvem cada vegada més en la agudesa i
eficàcia del nostre paper.
Els personatges creats segons la tècnica de la màscara es basaven sobre una
exploració emocional precisa i potent, semblant pel seu rigor a una partitura musical.
Cada actor tenia un registre de percepció particular per defensar. I cada vegada
més, les emocions fluïen amb major claredat i impacte. Diria que, a partir de l’any