Moltes gràcies!
A la tropa de l’institut (Sergi, Jaume, Uri, Albert, Guille, Víctor,
Elena, Lourdes…), perquè ja són molts els anys que ens tenim
els uns als altres.
Als biotecnloeggs (Vengo, Muesly, Catix, Alba, Bernat, Sergio,
Bet, Alba, Marie, Marta, Esther, Andrea, Cristina, Joaquin…)
perquè ells millor que ningú són conscients de l’esforç que
comporta tot plegat.
Als de l’IMPPC, perquè entre ping-pongs (Carles, Josep, Bernat,
Gabriela, Quim…) i xerrades sobre com arreglar el món (Aida,
Victor, Judith, Lorena, Guerau, Ana, Ernest…) es treballa molt
més a gust.
A Ana y Alonso, por creer en mi cuando mi reto era el
“Beginning Perl for Bioinformatics” (al final no ha salido mal del
todo el experimento eh? jejeje).
Als meus pares i germà, per tot el que han fet per mi.
A la meva preciosa dona, la Daniela, per haver estat al meu
costat quan més ho necessitava, per ser la meva companya
fidel i per estar a punt de fer-nos el regal de la nostra vida.
I a tu, que encara no hi ets, però la teva mare i jo t’esperem
amb tot la il·lusió del món!