DEDICATÒRIA
A n'Ot, el petit gran milhomes
A en Nil, el molt honorable
Als que poguessin arribar, per si de cas
A la Maria mare, dona, amant, companya, artista, de paciència
desmesurada per suportar i recolzar en aquest llarg doctorat
A l’actualment invisible i molt personalment admirada i supraestimada
Marissa
A en Jere i na Pilar, visibles, grans intel·lectuals, i més grans
germans
Als meus pares, Lluís Maria i Maria Lluïsa, per concebre’m,
sobrealimentar-me, educar-me fins on vaig entendre, per guiar-me
quan no hi veia, per aconsellar-me quan hi veia, per no veure quan no
hi era, per la paciència, pel gran amor, per la immensa generositat, al
que tot els hi dec (inestimable hipoteca vital encara que molt agraïble,
impagable a la fi).
A ell mateix, el Doctorat, sovint ens oblidat, que pel temps que ha
suposat en varies de les vides dels ja dedicats, adquireix per efecte
quimèric la categoria d’un personatge més, encara que només sigui
per dedicar-li just quatre ratlles.
5